dilluns, 5 de desembre del 2011

Comprimir en parts .rar des de consola en GNU/Linux

Necessitem el programa rar instal·lat, per fer-ho (a Ubuntu/Debian i derivats):

sudo apt-get install rar

I per comprimir és així de senzill:

rar a -V<mida>m nom_fitxer_comprimit nom_fitxer_a_comprimir


on:
<mida> és la mida que volem que tinguin les parts comprimides.
m és si volem que sigui megabytes. Si volem que siguin kilobytes hem de posar una k i si volem que sigui en bytes una b.
nom_fitxer_comprimit és el nom que volem que tinguin les parts comprimides.
nom_fitxer_a_comprimir és el fitxer que volem comprimir.

dissabte, 19 de novembre del 2011

Com fer que el cercador per defecte de Google Chrome sigui google.cat i no google.es

L'entrada d'avui la dedico a explicar com fer que totes les cerques que es fan directament a través de la barra de direccions del Google Chrome i del Chromium la faci a través de google.cat i no de google.es.

Per fer-ho el què cal fer és desplaçar-nos dins del Google Chrome / Chromium a la part superior de la dreta, a on hi ha dibuixada una clau.

Hi fem click, i ens apareixerà un menú, depèn de quina versió feu servir heu d'anar al menú d'opcions o el menú de preferències.

Un cop allà dins hem de fer click a gestiona els motors de cerca i n'afegim un de nou amb aquests valors:
1.- google.cat
2.- google.cat
3.- http://www.google.cat/search?{google:RLZ}{google:acceptedSuggestion}{google:originalQueryForSuggestion}sourceid=chrome&ie={inputEncoding}&q=%s


Feu click a estableix com a predeterminat i pujarà al menú dels navegadors predeterminats, podeu eliminar la resta. A partir d'ara ja us cercarà a través de google.cat.

EDITO:

Si el què voleu és cercar a través de google.com en català (els resultats de cerca són diferents si cerques en google.cat i en google.com) els passos a seguir serien els següents.

1.- google.com
2.- google.com
3.- http://www.google.com/webhp?hl=ca#search?{google:RLZ}{google:acceptedSuggestion}{google:originalQueryForSuggestion}sourceid=chrome&ie={inputEncoding}&q=%s

dijous, 27 d’octubre del 2011

Lubuntu, la gran desconeguda.

Avui vinc a parlar sobre la distribució que estic fent servir aquests últims dies i que m'agrada bastant, és Lubuntu (no confondre amb Ubuntu), una distribució basada amb Ubuntu, però fent servir un escriptori diferent, LXDE, un escriptori lleuger i apte per ser usat en màquines molt antigues sense notar pràcticament pèrdua de rendiment com passa amb les distribucions actuals, a on els escriptoris dominants (GNOME i KDE) ja comencen a ser bastant pesats i moltes gràfiques comencen a sofrir per fer-ho funcionar, això és un problema que ens hi trobem molts que fem servir portàtils amb gràfiques d'Intel (sense comentaris).

La veritat, és que he fet aquest canvi perquè Ubuntu, tant amb la Gnome-shell com amb Unity comença a demanar masses recursos visuals, i a vegades perd funcionalitat quan tens moltes coses obertes, amb això vull dir que no m'agrada quan estic amb 20 finestres, em perdo, necessito un escriptori senzill i sense masses complicacions, i això m'ho dóna LXDE, un escriptori programat amb les llibreries GTK, com GNOME vaja, però fet per reduïr el consum dels recursos, té només una barra, com si de MS Windows es tractés. Podria haver tornat a l'escriptori clàssic, però és feina i era més ràpid instal·lar una distribució que ja em portés aquest escriptori incorporat.

M'agrada molt que porti de sèrie Chromium i aplicacions mítiques com el Pidgin i el reproductor de vídeo mplayer, aplicacions molt veteranes; en el camp de la ofimàtica porta Abiword, fent del processador de texts una cosa lleugera i no com passa amb OpenOffice/LibreOffice que acaba sent la cosa més pesada que et trobes per engegar. També hi ha altres canvis com en comptes de fer servir Nautilus fa servir Pacman, bastant interessant també en la gestió dels recursos, tot i que a l'usuari mitjà tot això li és ben bé igual i només vol un ordinador funcional...

dimecres, 28 de setembre del 2011

Miro Internet TV

Avui m'estava preguntant si existiria cap opció per poder visualitzar les sèries que segueixo sense gaire d'esforç, ja que fins al moment faig servir series.ly per visualitzar-les, però la poca qualitat que hi ha em fa tirar enrere, si això li sumem que hi ha idiotes que afegeixen els noms dels episodis un mes abans que ixi l'episodi en si, ens trobem amb un sistema que es basa en megavideo.com com a fonts de vídeo, utilitza flash a tot drap per reproduir les pel·lícules i sèries i que has d'anar mirant dia per dia si apareix un nou episodi o no. Tot això m'ha fet decidir buscar un altre sistema per descarregar les sèries, i de moment m'he trobat amb una cosa que es diu Miro Internet TV i la veritat és que promet bastant.

Miro Internet TV és, per dir-ho d'alguna forma, una aplicació integral, permet la descàrrega de torrents, permet la navegació per pàgines web (teòricament també et permet baixar vídeos de youtube.com) i reproducció de vídeos. Al principi, abans de tirar-te a la piscina, és mirar quines opcions ofereix i jugar una mica amb ella, quan ens hi hem familiaritzat ja podem entrar a la personalització del programa perquè ens ofereixi el què nosaltres volem exactament. Per exemple, jo ara mateix estic seguint aquestes sèries: Chuck, How I Met Your Mother, The Big Bang Theory, Game Of Thrones, Fringe, New Girl, Terra Nova i The Walking Dead (no descarto seguir-ne més, ja que hi ha clàssics que m'agradaria veure com The X Files, The Wire, The Pacific, Los Soprano, The IT Crowd, V (The Visitors) i l'Escurçó Negre; i potser me les miro també aquest any). Amb tot això el què no puc fer és anar dia a dia mirant si han penjat nous episodis a la xarxa i necessito que m'ho descarregui sol.

Com ho faig tot això? Primer necessito tenir instal·lat el Miro Internet TV, si teniu Ubuntu el podreu trobar fàcilment al Centre de Programari, diria com instal·lar-lo a través de la consola, però no en tinc ni idea. Suposo que fent un apt-cache search miro internet tv ens dirà quin és el paquet, però la veritat no ho sé. Una vegada instal·lat elimino els canals que hi ha i les pàgines que hi apareixen, ja que no m'interessen gaire, per no dir gens.

Ara bé la part interessant, posar els .rss de les diferents sèries perquè es baixin els episodis de forma automàtica. Per fer-ho anem a showrss o ezrss i busquem els rss que ens interessin.

A showrss no cal registrar-nos, per saber el rss fem click a on posa feeds, cerquem el show que volem i fem click a Get the public feed adress, copiem el link que ens ix, anem al Miro Internet TV, cliquem Barra Lateral -> Afegeix un nou podcast i ja tindrem el programa configurat per baixar-nos la sèrie cada volta que aparegui un nou episodi.

Per treure els rss de ezrss el què cal fer és buscar el nom de la sèrie, si ens troba resultats ens eixirà una llista a sota amb tots els episodis disponibles, fem click a search-based rss feed amb el botó secundari, guardem l'enllaç i el guardem com hem fet amb els links de showrss a Miro Internet TV. Cal dir que això ho he fet només amb aquests dos rss, però es pot fer amb qualsevol RSS tant d'àudio o de vídeo que distribueixin els vídeos en torrent.

Per acabar cal dir que també pots veure episodis que estan disponibles a l'Itunes a través del Miro Internet TV, altres pàgines a on hi ha vídeos i els actualitzen, t'avisa de que hi ha vídeos nous, els pots visualitzar però en cap cas descarregar.

diumenge, 25 de setembre del 2011

Instal·lar JDownloader a Ubuntu 11.04 Natty Narwhal

De forma fàcil, obriu una consola i escriviu aquest codi:

ppa:jd-team/jdownloader

i premeu la tecla RETORN.

Quan s'acabi d'executar introduïu aquest codi:

sudo apt-key adv --keyserver keyserver.ubuntu.com --recv-keys 6A68F637

i premeu la tecla RETORN.

Quan s'hagi acabat instal·leu el jdownloader amb aquest últim codi:

sudo apt-get install jdownloader

i premeu la tecla RETORN.

Quan s'hagi instal·lat l'executeu, s'actualitzarà a l'última versió del jdownloader i ja el podreu utilitzar.

dimecres, 7 de setembre del 2011

Incrustar subtítols a un vídeo amb avidemux

Primer de tot dir que jo treballo sobre Fedora 15, però el programari que faré servir, Avidemux, està també disponible per MS Windows, si treballeu amb GNU/Linux us l'instal·leu com estigueu acostumats a fer-ho amb la resta de programes, ja que normalment es troba als repositoris de les diferents distribucions existents; si treballeu amb MS Windows us el podeu descarregar clickant aquí per la versió de 32 bits i clickant aquí per la versió de 64 bits (nota: aquesta entrada està fet el dia 7 de setembre del 2011, comproveu que no hi hagi versions posteriors entrant a la pàgina d'avidemux.)

L'instal·lem (no explicaré el procés d'instal·lació perquè cada persona és un món) i l'executem. Ens trobem davant d'aquesta pantalla:

Pantalla inicial de l'Avidemux

Obrim un nou vídeo clickant a la icona de la carpeta blava i seleccionem el vídeo que volem incrustar els subtítols. Ens sortirà una cosa similar a aquesta imatge:

Pantalla de l'Avidemux amb un vídeo per poder-hi treballar.
Ara el què ens toca fer és preparar l'Avidemux per poder-hi incrustar els subítols, per fer-ho farem click a Copy de l'apartat video i seleccionarem la nova codificació, jo normalment selecciono MP4 (xvid), si volem ho podem configurar, però normalment els valors per defecte ja van bé. Clickem sobre el botó de filters i ens apareixerà aquesta finestra.

Pantalla de selecció de filtres de l'Avidemux
En aquesta pantalla seleccionem "subtitles" i ens apareixen més opcions, aquí seleccionem el tipus de fitxer del nostre subtítol, en el nostre cas és la tercera opció ja que treballem amb fitxers SRT, ara ens apareixerà una nova finestra.

Pantalla de configuració dels subtítols de l'Avidemux
En aquesta nova pantalla ens trobem amb diferents coses, la primera: a on posa fitxer de subtítols fem click a open i busquem el fitxer de subtítols que volem incrustar al vídeo. La lletra serveix per saber quin tipus de lletra vols que tinguin els texts que vols incrustar en el vídeo. És molt important seleccionar-ne una, les lletres normalment a GNU/Linux es troben a /etc/fonts/ i a MS Windows es troben a C:\windows\fonts\; tot i que us podeu baixar un fitxer .ttf (TrueTypeFont) i fer-lo servir sense que hagi d'estar en aquestes carpetes. Codificació: Molt important que estigui en el mateix format que en el nostre fitxer .srt, ja que si no ho està ens sortiran caràcters estranys; normalment estant tots els fitxers en UTF-8, però per confirmar-ho no costa res comprovar-ho amb l'editor de texts que hàgim creat els subtítols. Selecciona color: serveix per seleccionar el color de la lletra, normalment és blanca la lletra, i jo ho deixo així. Mida i posició, per saber a on volem col·locar els subtítols respecte el vídeo final. Jo sempre els col·loco al final de tot i amb una mida de 18 ja que és com m'agrada a mi. Divisió automàtica: serveix perquè talli les frases que estan en una sola línia en vàries i no es vegi malament en el vídeo final; a mi no és una opció que m'agrada gaire, ja que prefereixo concentrar el text sempre en dues o tres línies curtes, així el desplaçament de la vista és menor i tens més temps per veure la pantalla. Retard, per si tens els subtítols desenquadrats i els vols fer quadrar.

Un cop fet tot això fem click a OK i tornarem a la finestra anterior, ara però amb un escrit a la tercera columna; això són els filtres activats en el vídeo. Sempre els podrem modificar fent click al botó configure, i si volem que el filtre només es produeixi en un temps determinat del vídeo hem de fer click a partial.

Un cop hem fet tot això podem veure una previsualització del vídeo fent click a Preview, aquí podem veure com queda el nostre vídeo i si no ens agrada ho podem anar modificant com he explicat anteriorment.

Imatge de previsualització del vídeo amb els subtítols incrustats

Si el resultat ens agrada fem click a Ok per sortir de la previsualització i fem click a Close de la finestra dels filtres, ara el què ens queda ja és codificar el vídeo; en aquest punt tornem a estar a la pantalla d'inici de l'Avidemux, fem click al primer disquet que surt a la barra d'icones del programa (si deixem el ratolí a sobre ens sortirà un cartellet escrit amb les paraules Save Video), ja que l'altre disquet és per guardar el projecte i continuar treballant en un altre moment. Elegim un nom pel video i li afegim el tipus de hàgim elegit a la finestra principal, en general, si no ho hem modificat serà avi. Ara ens sortirà una pantalla com la següent:

Imatge de la codificació final del vídeo
En aquest moment podem dir-li si volem que l'ordinador s'apagui quan hagi acabat de codificar, molt útil si el projecte dura unes quantes hores de codificació, ja que així pots anar-te'n a dormir mentre el vídeo s'està codificant; o també canviar la importància per si no vols perdre rendiment en l'ordinador i que es codifiqui a segon pla canviant la prioritat. Quan acaba la codificació ens avisarà que el vídeo ha estat codificat correctament. El reproduïm amb el nostre reproductor habitual i comprovem que funcioni correctament i si el resultat és satisfactori ja haurem acabat.

Nota 1: La lletra que he fet servir per la codificació del vídeo és Ubuntu-B, la podeu trobar fent click aquí.
Nota 2: Normalment recodifico l'aùdio amb MP3 Lame perquè el àudio en MP3 és el format de l'àudio més conegut i a vegades, el ogg no funciona del tot correctament en segons quins dispositius. Tot i que si sé a on es reproduirà el vídeo canvio l'àudio conforme es pugui reproduir en el dispositiu final. Ja per acabar, aquesta mania la tinc perquè si deixo la opció Copy de l'àudio a vegades el vídeo es queda sense so encara no sé perquè. Si voleu codificar en MP3 lame la llibreria a GNU/Linux ve per defecte, per MS Windows podreu trobar la .dll aquí.

dilluns, 5 de setembre del 2011

Eliminar el navbar de blogspot.

El navbar és aquella barra superior que hi ha a pràcticament tots els blogs fets amb blogger, però existeix una forma per eliminar-la, és la següent:

1.- Entreu a blogger.com

2.- Seleccioneu el blog del qual voleu eliminar el navbar.

3.- Clickeu a plantilla.

4.- Clickeu a Modifica l'HTML

5.- Cerqueu aquest codi:

6.- Just després d'aquest codi inseriu això:


<style type='text/css'>
#navbar-iframe {
height:0px;
visibility:hidden;
display:none;
}
</style>

7.- Desa els canvis i ja estarà llest.

dilluns, 22 d’agost del 2011

Canviar la pantalla del bootloader d’Ubuntu 10.04

L’altre dia em trobava maquejant una mica ubuntu canviant-li l’aparença, i després de canviar els fons de pantalla de l’escriptori i el fons de pantalla de la pantalla del login, ja només em quedaven dues pantalles liles, les pantalles del boot loader, em vaig posar a voler canviar els colorets en qüestió i fins i tot m’havia mirat algun tema per l’usplash, però resulta que no va amb usplash, Ubuntu 10.04 el seu boot loader és plymouth, i els temes han de ser per plymouth, i per tant, cal instal·lar-los a través del apt:

sudo apt-cache search plymouth-themes

Amb això veurem tots els temes disponibles per a ubuntu, instal·lem el que ens interessa i per sel·leccionar-lo i que ens funicioni escrivim:

sudo update-alternatives --config default.plymouth

Només ens caldrà escriure el número del tema que volem seleccionar i ja ho tindrem, el tema del boot loader modificar al nostre gust.

Películ·les lliures

La cultura lliure cada cop abarca més camps, i un d’aquests és en el món audiovisual, on de mica en mica es van publicant pel·lícules amb una llicència Creative Commons i de forma gratuïta per al públic. En aquest camp podem destacar les següents pel·lícules:

En el camp de l’animació cal destacar les dues següents pel·lícules, totes dues fetes pel mateix estudi.
- Elephants’ Dream
- Big Bug Bunny

I en el camp de les pel·lícules rodades en persona es poden destacar les següents pel·lícules: Old Nasty People, una pel·lícula sueca sota llicència Creative Commons, per descarregar-la cal anar a TPB i baixar-la a través de torrent. Una altra pel·lícula a tenir en compte és To Shoot an Elephant, un reportatge sobre la situació de Palestina, més concretament la Franja de Gaza; aquest film hi ha diverses opcions d’aconseguir-lo.

Hi ha un llistat més complet de pel·lícules Creative Commons en aquest enllaç(còpia en memòria de Google perquè en el moment d’escriure aquest post no funcionava correctament el servidor wiki.creativecommons.org).

També cal destacar que totes aquelles pel·lícules que el seu copyright a caducat són pel·lícules que es troben sota el domini públic, i per tant són lliures a tots els seus efectes. En podeu trobar més informació en els següents enllaços:
Archive.org, i a The Public Domain Database.

Spotify a GNU/Linux

Molts de nosaltres trobem Spotify una de les millors aplicacions mai inventades, el problema ve quan busquem l’aplicació per instal·lar-la a GNU/Linux, que no existeix, doncs bé, és tant senzill com tenir instal·lat en el nostre sistema GNU/Linux el programa wine, i llavors instal·lar Spotify a GNU/Linux amb l’instal·lador de MS Windows i ja ho tindrem.

Configuració d’evince i firefox perquè obri els arxius PDF directament

Moltes vegades m’he trobat que firefox i evince no es portaven bé a l’hora d’obrir pdf, ja que firefox no trobava evince i em saltava un error, i llavors m’havia de descarregar el fitxer pdf i obrir-lo manualment, cosa bastant molesta si existeix la opció de que quan es baixa l’arxiu es pugui obrir directament. La solució a tots aquests mal de caps els he acabat solucionant fent el següent:

En el firefox:

Edita -> Preferències -> Aplicacions

Aquí busquem a la part de tipus de contingut: document PDF(application/download) i a l’acció seleccionem utilitza altres, aquí se’ns obrirà una finestra que demanarà que seleccionem l’aplicació ajudant; introduïm /usr/bin/evince, aquesta és l’adreça a on se situa l’evince /*lector de pdf de Gnome a ubuntu 10.04*/, si en el vostre cas està instal·lat a un altre lloc, poseu l’adreça a on estigui. I ja tindrem el lector de pdfs configurat perquè obri els pdfs.

Millores: També podem aconseguir que els nostres pdf estiguin integrats amb el navegador, per fer-ho primer haurem de tocar algunes coses de les configuracions dels plugins, per fer-ho instal·lem el mozplugger:

sudo apt-get install mozplugger

Obrim l’arxiu per editar la configuració dels plugins:

sudo gedit /etc/mozpluggerrc

I busquem les línies següents:

application/pdf: pdf: PDF file
application/x-pdf: pdf: PDF file
text/pdf: pdf: PDF file
text/x-pdf: pdf: PDF file

I les substituïm pel següent:

application/pdf:pdf:PDF file
repeat noisy swallow(evince) fill: evince "$file"
application/x-pdf:pdf:PDF file
repeat noisy swallow(evince) fill: evince "$file"
text/pdf:pdf:PDF file
repeat noisy swallow(evince) fill: evince "$file"
text/x-pdf:pdf:PDF file
repeat noisy swallow(evince) fill: evince "$file"

I amb això podrem aconseguir que els arxius pdf s’obrin dins del firefox com es mostra a la següent imatge:


Fonts:
El diario de Aleth
Shakaran

facebook, twitter i buzz

Totes tres aplicacions tenen una característica comuna, el què estàs fent ara mateix, o dit d’una altra manera segons facebook: què et passa pel cap?; segons buzz: compartiu els vostres pensaments; i segons tweeter: what’s happening?

Per tant la gràcia de tot això és en només actualitzar en un lloc que s’actualitzi també en tots els altres; per fer-ho cal tenir comptes als tres llocs, i anar actualitzant a través de twitter, perquè és d’on facebook i buzz en treurà la informació. Per començar, el twitter l’haurem de tenir configurat amb tots els tweets públics, si no, ni facebook ni buzz es podran actualitzar; per buzz el què hem de fer és anar a llocs connectats i seleccionar twitter, introduïm el nostre nom d’usuari de twitter i ja està, això ja ens actualitzarà els estats a buzz. Per tenir-ho també amb facebook el què cal fer és buscar l’aplicació de twitter al facebook, introduïm el nostre nom d’usuari i contrasenya i ja estarà fet, tindrem les actualitzacions del twitter també al nostre facebook. Així de fàcil!

Agregar el compte de facebook al pidgin

Facebook utilitza el protocol XMPP/Jabber en els seus servidors de xat, per tant, podem configurar qualsevol programa de missatgeria instantània compatible amb aquest protocol perquè ens funcioni; en aquest post explicaré com configurar el pidgin perquè funcioni.

A l’apartat de gestió de comptes, al afegir-ne una de nova, a la pestanya de bàsic seleccionem això:

Protocol: XMPP

Nom d’usuari: “el nom que tinguem que identifiqui el compte, no el correu electrònic que ens iniciï la sessió”

Domini: chat.facebook.com

Recurs: @chat.facebook.com

Contrasenya: “la contrasenya vostra del facebook”

I a la pestanya d’avançat, on posa servidor al qual connectar-se: chat.facebook.com

Fent això ja se us connectarà al xat de facebook sense haver d’estar a la pàgina de facebook.

Una història per a no dormir (o perquè les impressores són tant barates i els cartutxos de tinta tant cars).

Text extret de teknoplof! i traduït via Google Translate.

Vine aquí, el meu nét bonic. Vine, seu a la meva falda que et vaig a explicar un conte. Així molt bé; recolza el teu caparró en la meva espatlla que aquesta història que vaig a relatar-te pertany a una realitat pretèrita, de no fa molt de temps, però real com la vida mateixa. Recordes que l’altre dia li comentar al teu avi que els cartutxos de la impressora que hem comprat eren molt cars per la poca tinta que tenien? Doncs escolta, el meu fillet, escolta.

Hi havia una vegada, a les oficines generals de Hewlett Packard a Palo Alto, Califòrnia, no fa molts anys, que el president de la companyia va convocar en una reunió als millors enginyers de l’empresa amb l’objecte de posar a prova. El problema radicava en què HP estava literalment perdent diners amb els seus impressores làser. Aquest tipus de màquines acaben de sortir al mercat i eren tan cares, però tan cares, que es venien fatal, sobretot en el mercat domèstic.

Una bandada d’enginyers vestits i encorbatats va accedir a la sala de reunions, i tots es van anar acomodant al voltant d’una enorme taula ovalada. La tensió es palpava en l’ambient, ja que no sabien per què fosc motiu el gran cap els havia citat allà amb tal nivell de misteri i secretisme. Quan l’amfitrió va aparèixer, el silenci es va ensenyorir de l’habitació mentre tots els participants s’aixecaven a gest de cortesia. Desenes de parells d’ulls van seguir pausadament el recorregut d’aquell degà cap al seu còmode butaca, en la presidència de la taula. Es va asseure i tots van fer el mateix.

-Senyors, tenim un greu problema-va començar contundent-. No venem impressores làser a l’usuari domèstic i molt poques a l’empresa. I quina és la raó? El preu. El cost de fabricar, de per si ja alt, i el nostre propi benefici fan que el seu valor en el mercat sigui tan elevat que es semblen pràcticament inaccessibles per als cosumidores.

Tots es miraven entre si assentint. Ells sabien que el que deia el gran cap era totalment cert, sense cap mena de dubte.

-Els he convocat avui aquí-va prosseguir-per solucionar aquest tema de manera prioritària.Tenen vostès una setmana exacta per trobar una solució eficaç que permeti rebaixar els preus dràsticament. En la propera reunió hauran de proposar-la.

Tots es van quedar atònits i expectants. Probablement el que aportés la millor solució rebria una bona recompensa i seria ascendit. Era l’oportunitat ideal per a tots i cada un d’ells.

Passada una setmana de la primera reunió, els enginyers van ser de nou convocats per les altes esferes. Van arribar tots amb multitud de papers, estudis de mercat, gràfics, fulls de càlcul i altres parafernàlia per referir les seves exposicions. Un a un van ser requerits per el gran cap sobre les solucions proposades. Alguns van parlar de reduir el gruix i la qualitat del plàstic per estalviar diners, altres van comentar sobre les dimensions i l’estalvi de l’encunyació, molts portaven propostes per disminuir el cost dels materials de la maquinària interna i fins i tot alguns van suggerir reduir el nombre de cargols, documentant amb centenars de dades la minva de pressupost que això comportaria. Totes les idees eren molt vàlides, encara que no prou com el que es desitjava des de la direcció de l’empresa.

Hi havia un jove enginyer acomodat en una butaca de cuir que no havia obert la boca des del principi de la reunió. El gran cap es va fixar en ell i li va preguntar per què no comentava res, a veure si no hi havia tingut cap idea.

-Estic escoltant a la resta dels meus companys, senyor-va contestar ell.
- ¿I podries comentar quina impressió et causen les idees que aquí s’estan proposant?
-La veritat és que estan totes molt ben documentades i estudiades, però no crec que cap funcioni al cent per cent.
- I potser tu tens alguna altra millor?
-Per descomptat, senyor. Jo tinc la idea clau perquè la gent compri impressores làser i guanyem diners.
- ¿I ens la podries comentar a tots, si no és molta molèstia? -Tots van somriure de manera burleta.
-És clar que sí. Hem de vendre les impressores per sota seu cost.

La tremenda riallada per part de tots retrunyir a les parets de la sala de reunions com un eco sorollós rebotant a l’interior d’una caverna. Tots van començar a titllar de boig i dement al jove enginyer. Els comentaris altisonants circulaven al voltant de la taula, però el jove va mantenir el tipus i va esperar que tots els seus companys deixessin de riure.

-No heu deixat que s’acabi-va comentar quan per fi el silenci va tornar a la sala-, permeteu-me que ho expliqui. La clau consisteix a vendre les impressores per sota del seu cost i, d’altra banda, triplicar el preu dels consumibles.

Tots van quedar perplexos mirant aquell jove prim i d’aspecte desmanegat. El gran cap es va quedar pensatiu durant uns quants minuts per, al final, esbossar un astut somriure.

Aquell jove, nét meu, va ser ascendit i col.locat com un molt alt directiu de l’empresa, guanyant milions d’euros l’any. Les impressores làser van baixar de preu dràsticament i la gent va començar a comprar indiscriminadament, sense sospitar l’ensurt que posteriorment els donaria l’comprar el tòner en qüestió.

I és per això que des d’aquest dia, l’estratègia per a la venda d’impressores, no ja només de HP, sinó de tots els altres ara també, es basa en rebaixar al màxim el seu preu, elevant a vegades fins a un 400% el preu de cartutxos i altres consumibles. Tampoc és avui terreny tancat a les impressores làser, perquè al final la política ideada per aquell jove enginyer es va traslladar a la resta de sistemes d’impressió.

I colorín colorado, aquest conte s’ha acabat. I baixa i de la falda so vague, que t’estàs dormint i amb trenta-sis anys que tens ja no puc amb tu. ¡Paràsit. Buscar el teu treball, home! A veure si tu tens algun dia una idea així i em compres un xalet a Torremolinos.

NOTA: La història d’aquest post és totalment verídica.