dilluns, 22 d’agost del 2011

Canviar la pantalla del bootloader d’Ubuntu 10.04

L’altre dia em trobava maquejant una mica ubuntu canviant-li l’aparença, i després de canviar els fons de pantalla de l’escriptori i el fons de pantalla de la pantalla del login, ja només em quedaven dues pantalles liles, les pantalles del boot loader, em vaig posar a voler canviar els colorets en qüestió i fins i tot m’havia mirat algun tema per l’usplash, però resulta que no va amb usplash, Ubuntu 10.04 el seu boot loader és plymouth, i els temes han de ser per plymouth, i per tant, cal instal·lar-los a través del apt:

sudo apt-cache search plymouth-themes

Amb això veurem tots els temes disponibles per a ubuntu, instal·lem el que ens interessa i per sel·leccionar-lo i que ens funicioni escrivim:

sudo update-alternatives --config default.plymouth

Només ens caldrà escriure el número del tema que volem seleccionar i ja ho tindrem, el tema del boot loader modificar al nostre gust.

Películ·les lliures

La cultura lliure cada cop abarca més camps, i un d’aquests és en el món audiovisual, on de mica en mica es van publicant pel·lícules amb una llicència Creative Commons i de forma gratuïta per al públic. En aquest camp podem destacar les següents pel·lícules:

En el camp de l’animació cal destacar les dues següents pel·lícules, totes dues fetes pel mateix estudi.
- Elephants’ Dream
- Big Bug Bunny

I en el camp de les pel·lícules rodades en persona es poden destacar les següents pel·lícules: Old Nasty People, una pel·lícula sueca sota llicència Creative Commons, per descarregar-la cal anar a TPB i baixar-la a través de torrent. Una altra pel·lícula a tenir en compte és To Shoot an Elephant, un reportatge sobre la situació de Palestina, més concretament la Franja de Gaza; aquest film hi ha diverses opcions d’aconseguir-lo.

Hi ha un llistat més complet de pel·lícules Creative Commons en aquest enllaç(còpia en memòria de Google perquè en el moment d’escriure aquest post no funcionava correctament el servidor wiki.creativecommons.org).

També cal destacar que totes aquelles pel·lícules que el seu copyright a caducat són pel·lícules que es troben sota el domini públic, i per tant són lliures a tots els seus efectes. En podeu trobar més informació en els següents enllaços:
Archive.org, i a The Public Domain Database.

Spotify a GNU/Linux

Molts de nosaltres trobem Spotify una de les millors aplicacions mai inventades, el problema ve quan busquem l’aplicació per instal·lar-la a GNU/Linux, que no existeix, doncs bé, és tant senzill com tenir instal·lat en el nostre sistema GNU/Linux el programa wine, i llavors instal·lar Spotify a GNU/Linux amb l’instal·lador de MS Windows i ja ho tindrem.

Configuració d’evince i firefox perquè obri els arxius PDF directament

Moltes vegades m’he trobat que firefox i evince no es portaven bé a l’hora d’obrir pdf, ja que firefox no trobava evince i em saltava un error, i llavors m’havia de descarregar el fitxer pdf i obrir-lo manualment, cosa bastant molesta si existeix la opció de que quan es baixa l’arxiu es pugui obrir directament. La solució a tots aquests mal de caps els he acabat solucionant fent el següent:

En el firefox:

Edita -> Preferències -> Aplicacions

Aquí busquem a la part de tipus de contingut: document PDF(application/download) i a l’acció seleccionem utilitza altres, aquí se’ns obrirà una finestra que demanarà que seleccionem l’aplicació ajudant; introduïm /usr/bin/evince, aquesta és l’adreça a on se situa l’evince /*lector de pdf de Gnome a ubuntu 10.04*/, si en el vostre cas està instal·lat a un altre lloc, poseu l’adreça a on estigui. I ja tindrem el lector de pdfs configurat perquè obri els pdfs.

Millores: També podem aconseguir que els nostres pdf estiguin integrats amb el navegador, per fer-ho primer haurem de tocar algunes coses de les configuracions dels plugins, per fer-ho instal·lem el mozplugger:

sudo apt-get install mozplugger

Obrim l’arxiu per editar la configuració dels plugins:

sudo gedit /etc/mozpluggerrc

I busquem les línies següents:

application/pdf: pdf: PDF file
application/x-pdf: pdf: PDF file
text/pdf: pdf: PDF file
text/x-pdf: pdf: PDF file

I les substituïm pel següent:

application/pdf:pdf:PDF file
repeat noisy swallow(evince) fill: evince "$file"
application/x-pdf:pdf:PDF file
repeat noisy swallow(evince) fill: evince "$file"
text/pdf:pdf:PDF file
repeat noisy swallow(evince) fill: evince "$file"
text/x-pdf:pdf:PDF file
repeat noisy swallow(evince) fill: evince "$file"

I amb això podrem aconseguir que els arxius pdf s’obrin dins del firefox com es mostra a la següent imatge:


Fonts:
El diario de Aleth
Shakaran

facebook, twitter i buzz

Totes tres aplicacions tenen una característica comuna, el què estàs fent ara mateix, o dit d’una altra manera segons facebook: què et passa pel cap?; segons buzz: compartiu els vostres pensaments; i segons tweeter: what’s happening?

Per tant la gràcia de tot això és en només actualitzar en un lloc que s’actualitzi també en tots els altres; per fer-ho cal tenir comptes als tres llocs, i anar actualitzant a través de twitter, perquè és d’on facebook i buzz en treurà la informació. Per començar, el twitter l’haurem de tenir configurat amb tots els tweets públics, si no, ni facebook ni buzz es podran actualitzar; per buzz el què hem de fer és anar a llocs connectats i seleccionar twitter, introduïm el nostre nom d’usuari de twitter i ja està, això ja ens actualitzarà els estats a buzz. Per tenir-ho també amb facebook el què cal fer és buscar l’aplicació de twitter al facebook, introduïm el nostre nom d’usuari i contrasenya i ja estarà fet, tindrem les actualitzacions del twitter també al nostre facebook. Així de fàcil!

Agregar el compte de facebook al pidgin

Facebook utilitza el protocol XMPP/Jabber en els seus servidors de xat, per tant, podem configurar qualsevol programa de missatgeria instantània compatible amb aquest protocol perquè ens funcioni; en aquest post explicaré com configurar el pidgin perquè funcioni.

A l’apartat de gestió de comptes, al afegir-ne una de nova, a la pestanya de bàsic seleccionem això:

Protocol: XMPP

Nom d’usuari: “el nom que tinguem que identifiqui el compte, no el correu electrònic que ens iniciï la sessió”

Domini: chat.facebook.com

Recurs: @chat.facebook.com

Contrasenya: “la contrasenya vostra del facebook”

I a la pestanya d’avançat, on posa servidor al qual connectar-se: chat.facebook.com

Fent això ja se us connectarà al xat de facebook sense haver d’estar a la pàgina de facebook.

Una història per a no dormir (o perquè les impressores són tant barates i els cartutxos de tinta tant cars).

Text extret de teknoplof! i traduït via Google Translate.

Vine aquí, el meu nét bonic. Vine, seu a la meva falda que et vaig a explicar un conte. Així molt bé; recolza el teu caparró en la meva espatlla que aquesta història que vaig a relatar-te pertany a una realitat pretèrita, de no fa molt de temps, però real com la vida mateixa. Recordes que l’altre dia li comentar al teu avi que els cartutxos de la impressora que hem comprat eren molt cars per la poca tinta que tenien? Doncs escolta, el meu fillet, escolta.

Hi havia una vegada, a les oficines generals de Hewlett Packard a Palo Alto, Califòrnia, no fa molts anys, que el president de la companyia va convocar en una reunió als millors enginyers de l’empresa amb l’objecte de posar a prova. El problema radicava en què HP estava literalment perdent diners amb els seus impressores làser. Aquest tipus de màquines acaben de sortir al mercat i eren tan cares, però tan cares, que es venien fatal, sobretot en el mercat domèstic.

Una bandada d’enginyers vestits i encorbatats va accedir a la sala de reunions, i tots es van anar acomodant al voltant d’una enorme taula ovalada. La tensió es palpava en l’ambient, ja que no sabien per què fosc motiu el gran cap els havia citat allà amb tal nivell de misteri i secretisme. Quan l’amfitrió va aparèixer, el silenci es va ensenyorir de l’habitació mentre tots els participants s’aixecaven a gest de cortesia. Desenes de parells d’ulls van seguir pausadament el recorregut d’aquell degà cap al seu còmode butaca, en la presidència de la taula. Es va asseure i tots van fer el mateix.

-Senyors, tenim un greu problema-va començar contundent-. No venem impressores làser a l’usuari domèstic i molt poques a l’empresa. I quina és la raó? El preu. El cost de fabricar, de per si ja alt, i el nostre propi benefici fan que el seu valor en el mercat sigui tan elevat que es semblen pràcticament inaccessibles per als cosumidores.

Tots es miraven entre si assentint. Ells sabien que el que deia el gran cap era totalment cert, sense cap mena de dubte.

-Els he convocat avui aquí-va prosseguir-per solucionar aquest tema de manera prioritària.Tenen vostès una setmana exacta per trobar una solució eficaç que permeti rebaixar els preus dràsticament. En la propera reunió hauran de proposar-la.

Tots es van quedar atònits i expectants. Probablement el que aportés la millor solució rebria una bona recompensa i seria ascendit. Era l’oportunitat ideal per a tots i cada un d’ells.

Passada una setmana de la primera reunió, els enginyers van ser de nou convocats per les altes esferes. Van arribar tots amb multitud de papers, estudis de mercat, gràfics, fulls de càlcul i altres parafernàlia per referir les seves exposicions. Un a un van ser requerits per el gran cap sobre les solucions proposades. Alguns van parlar de reduir el gruix i la qualitat del plàstic per estalviar diners, altres van comentar sobre les dimensions i l’estalvi de l’encunyació, molts portaven propostes per disminuir el cost dels materials de la maquinària interna i fins i tot alguns van suggerir reduir el nombre de cargols, documentant amb centenars de dades la minva de pressupost que això comportaria. Totes les idees eren molt vàlides, encara que no prou com el que es desitjava des de la direcció de l’empresa.

Hi havia un jove enginyer acomodat en una butaca de cuir que no havia obert la boca des del principi de la reunió. El gran cap es va fixar en ell i li va preguntar per què no comentava res, a veure si no hi havia tingut cap idea.

-Estic escoltant a la resta dels meus companys, senyor-va contestar ell.
- ¿I podries comentar quina impressió et causen les idees que aquí s’estan proposant?
-La veritat és que estan totes molt ben documentades i estudiades, però no crec que cap funcioni al cent per cent.
- I potser tu tens alguna altra millor?
-Per descomptat, senyor. Jo tinc la idea clau perquè la gent compri impressores làser i guanyem diners.
- ¿I ens la podries comentar a tots, si no és molta molèstia? -Tots van somriure de manera burleta.
-És clar que sí. Hem de vendre les impressores per sota seu cost.

La tremenda riallada per part de tots retrunyir a les parets de la sala de reunions com un eco sorollós rebotant a l’interior d’una caverna. Tots van començar a titllar de boig i dement al jove enginyer. Els comentaris altisonants circulaven al voltant de la taula, però el jove va mantenir el tipus i va esperar que tots els seus companys deixessin de riure.

-No heu deixat que s’acabi-va comentar quan per fi el silenci va tornar a la sala-, permeteu-me que ho expliqui. La clau consisteix a vendre les impressores per sota del seu cost i, d’altra banda, triplicar el preu dels consumibles.

Tots van quedar perplexos mirant aquell jove prim i d’aspecte desmanegat. El gran cap es va quedar pensatiu durant uns quants minuts per, al final, esbossar un astut somriure.

Aquell jove, nét meu, va ser ascendit i col.locat com un molt alt directiu de l’empresa, guanyant milions d’euros l’any. Les impressores làser van baixar de preu dràsticament i la gent va començar a comprar indiscriminadament, sense sospitar l’ensurt que posteriorment els donaria l’comprar el tòner en qüestió.

I és per això que des d’aquest dia, l’estratègia per a la venda d’impressores, no ja només de HP, sinó de tots els altres ara també, es basa en rebaixar al màxim el seu preu, elevant a vegades fins a un 400% el preu de cartutxos i altres consumibles. Tampoc és avui terreny tancat a les impressores làser, perquè al final la política ideada per aquell jove enginyer es va traslladar a la resta de sistemes d’impressió.

I colorín colorado, aquest conte s’ha acabat. I baixa i de la falda so vague, que t’estàs dormint i amb trenta-sis anys que tens ja no puc amb tu. ¡Paràsit. Buscar el teu treball, home! A veure si tu tens algun dia una idea així i em compres un xalet a Torremolinos.

NOTA: La història d’aquest post és totalment verídica.