wallch - Una aplicació que et canvia automàticament el fons d'escriptori

Recentment vaig descobrir aquesta aplicació de la mà d'un coŀlega meu d'universitat, és una aplicació que així, a grans termes el què fa és que donada una sèrie de fons d'escriptori, te'ls va canviant passat un temps determinat. Així de senzill. No dedicaré aquesta entrada a fer-ne un tutorial, l'aplicació és prou senzilla com per jugar-hi amb ella una mica i descobrir-la tota amb poc temps.

La instaŀlació és senzilla, des d'Ubuntu amb un:

sudo apt-get install wallch

ja la tindríem instaŀlada.

Una cosa que sí que caldria tenir en compte, és que si volem que l'aplicació s'engegui tal i com s'inicia el sistema operatiu, anem (des d'Ubuntu) al Tauler d'inici -> Aplicacions d'Inici; apareix una nova finestra, fem clic al botó afegeix i torna a aparèixer una nova finestra; els camps nom i comentari podem posar el què vulguem, al camp d'ordre afegim:

sh -c "sleep 10 && wallch --constant &"

i desem, aquesta comanda farà que el nostre programa s'engegui quan arrenca el sistema operatiu.

Lubuntu, la gran desconeguda.

Avui vinc a parlar sobre la distribució que estic fent servir aquests últims dies i que m'agrada bastant, és Lubuntu (no confondre amb Ubuntu), una distribució basada amb Ubuntu, però fent servir un escriptori diferent, LXDE, un escriptori lleuger i apte per ser usat en màquines molt antigues sense notar pràcticament pèrdua de rendiment com passa amb les distribucions actuals, a on els escriptoris dominants (GNOME i KDE) ja comencen a ser bastant pesats i moltes gràfiques comencen a sofrir per fer-ho funcionar, això és un problema que ens hi trobem molts que fem servir portàtils amb gràfiques d'Intel (sense comentaris).

La veritat, és que he fet aquest canvi perquè Ubuntu, tant amb la Gnome-shell com amb Unity comença a demanar masses recursos visuals, i a vegades perd funcionalitat quan tens moltes coses obertes, amb això vull dir que no m'agrada quan estic amb 20 finestres, em perdo, necessito un escriptori senzill i sense masses complicacions, i això m'ho dóna LXDE, un escriptori programat amb les llibreries GTK, com GNOME vaja, però fet per reduïr el consum dels recursos, té només una barra, com si de MS Windows es tractés. Podria haver tornat a l'escriptori clàssic, però és feina i era més ràpid instal·lar una distribució que ja em portés aquest escriptori incorporat.

M'agrada molt que porti de sèrie Chromium i aplicacions mítiques com el Pidgin i el reproductor de vídeo mplayer, aplicacions molt veteranes; en el camp de la ofimàtica porta Abiword, fent del processador de texts una cosa lleugera i no com passa amb OpenOffice/LibreOffice que acaba sent la cosa més pesada que et trobes per engegar. També hi ha altres canvis com en comptes de fer servir Nautilus fa servir Pacman, bastant interessant també en la gestió dels recursos, tot i que a l'usuari mitjà tot això li és ben bé igual i només vol un ordinador funcional...