El Canvi - part V

Després de tenir configurat el Firefox en català, amb la publicitat blocada i el plug-in de flash correctament instal·lat i funcionant, una cosa que m'agrada molt és poder visualitzar els arxius PDF directament amb el navegador, fa temps vaig escriure una entrada com fer-ho; però actualment allò ja no funciona ja que Firefox porta integrat un lector de PDFs propi, el què cal fer actualment per poder-los visualitzar és molt més simple, només cal anar a about:config, cercar la línia que posa pdfjs.disabled i fer que passi de "true" a "false" amb un doble click. Després caldrà anar a Edita -> Preferències, cercar la opció dels PDFs i dir que siguin previsualitzats amb Firefox, això ja ens integrarà el lector de PDFs dins del Firefox.

Bé, amb això diria que la configuració del Firefox la dono per finalitzada, només potser canviar el tema per defecte i posar-ne un altre, però això no ho trobo gaire rellevant.

Un cop arribats en aquest punt, explicaré una de les últimes configuracions que he realitzat per tenir l'escriptori una mica més funcional; una de les característiques del Unity d'Ubuntu és que quan es maximitza una finestra, la barra de títol d'aquella finestra s'integra amb la barra del sistema, permetent guanyar espai de treball reduint el nombre de barres en pantalla; per fer-ho només cal anar a extensions.gnome.org, i activar les extensions de maximus i window buttons i ja ho tindríem; si es vol configurar una mica més caldrà instal·lar el  programa Gnome Tweak Tool i des d'allà modificar-ne les seves característiques; i ja per acabar, una altra extensió que m'he instal·lat ha sigut la d'eliminar el botó d'accessibilitat, ja que jo no el faig servir per a res, però això ja és qüestió de cadascun.

El Canvi - part III

Bé, tot i tenir un sistema completament funcional, per un usuari normal el què vol fer amb el seu ordinador és poder reproduir arxius multimèdia; això de bones a primeres ja es pot fer, però només si aquests arxius es troben en un format lliure, això vol dir que els codecs siguin lliures, sinó és així, i la majoria de vegades no és així, caldrà instal·lar els codecs per poder visualitzar els arxius. Aquests codecs no es troben als repositoris de Fedora, es troben als repositoris de rpmfusion, per poder-los tenir disponibles al nostre sistema caldrà fer el següent des de consola:

su -c 'yum localinstall --nogpgcheck

http://download1.rpmfusion.org/free/fedora/rpmfusion-free-release-18.noarch.rpm

http://download1.rpmfusion.org/nonfree/fedora/rpmfusion-nonfree-release-18.noarch.rpm'

La contrasenya que ens demana ara és la que quan hem realitzat la instal·lació ens ha demanat introduir una contrasenya per l'usuari root.

Ara ja tindrem els repositoris per treure els codecs necessaris per veure vídeos, el problema d'aquesta nova versió de Fedora és que el GStreamer ha arribat a la versió 1.0, i per tant els noms dels codecs han canviat una mica.

Explico com instal·lar tots els codecs i així oblidar-nos-en, només cal executar aquesta comanda:


sudo yum -y install gstreamer1-libav gstreamer1-plugins-bad-free gstreamer1-plugins-bad-free-extras gstreamer1-plugins-bad-freeworld gstreamer1-plugins-base gstreamer1-plugins-good gstreamer1-plugins-good-extras gstreamer1-plugins-ugly

Això en principi ens permetrà reproduir qualsevol arxiu multimèdia amb els reproductors per defecte de Fedora.Fixeu-vos en què ara els paquets comencen amb gstreamer1 i no amb gestreamer, això és degut perquè el gstreamer ja ha arribat a la versió 1.0; i amb això han introduït alguns canvis, com ara que els codecs per h264 ja no es troben a gstremer-ffmpeg, sinó que es troben a gstreamer1-libav.

Lubuntu, la gran desconeguda.

Avui vinc a parlar sobre la distribució que estic fent servir aquests últims dies i que m'agrada bastant, és Lubuntu (no confondre amb Ubuntu), una distribució basada amb Ubuntu, però fent servir un escriptori diferent, LXDE, un escriptori lleuger i apte per ser usat en màquines molt antigues sense notar pràcticament pèrdua de rendiment com passa amb les distribucions actuals, a on els escriptoris dominants (GNOME i KDE) ja comencen a ser bastant pesats i moltes gràfiques comencen a sofrir per fer-ho funcionar, això és un problema que ens hi trobem molts que fem servir portàtils amb gràfiques d'Intel (sense comentaris).

La veritat, és que he fet aquest canvi perquè Ubuntu, tant amb la Gnome-shell com amb Unity comença a demanar masses recursos visuals, i a vegades perd funcionalitat quan tens moltes coses obertes, amb això vull dir que no m'agrada quan estic amb 20 finestres, em perdo, necessito un escriptori senzill i sense masses complicacions, i això m'ho dóna LXDE, un escriptori programat amb les llibreries GTK, com GNOME vaja, però fet per reduïr el consum dels recursos, té només una barra, com si de MS Windows es tractés. Podria haver tornat a l'escriptori clàssic, però és feina i era més ràpid instal·lar una distribució que ja em portés aquest escriptori incorporat.

M'agrada molt que porti de sèrie Chromium i aplicacions mítiques com el Pidgin i el reproductor de vídeo mplayer, aplicacions molt veteranes; en el camp de la ofimàtica porta Abiword, fent del processador de texts una cosa lleugera i no com passa amb OpenOffice/LibreOffice que acaba sent la cosa més pesada que et trobes per engegar. També hi ha altres canvis com en comptes de fer servir Nautilus fa servir Pacman, bastant interessant també en la gestió dels recursos, tot i que a l'usuari mitjà tot això li és ben bé igual i només vol un ordinador funcional...